15 may. 2010

El misteri del vent que sempre bufa de cara

Avui tocava la tirada llarga amb bici. M´agradaria pujar la mitja x hora i decideixo començar a Montgat fins on arribi en tres hores. A les set del mati començo amb una ventada de cara que m´ho posa difícil . Com que son coses que poden passar el dia de cursa m´hi adapto i palante. Passa la primera hora i la mitja no puja de 30 Km . No hi ha manera , alguna cosa no rutlla . M´han passat quatre ciclistes com si jo anés parat. Toca la Mulebar de pinya colada i seguim fins a Malgrat . Ara serà la meva , el vent vindrà d´esquena , seré el Angel volador. Pues no , el vent segueix venint de cara. Per mi que el que bufa va rient per allà dalt. Segueixo amb la mateixa mitja de 30 Km i amb el cul cada vegada mes tocat. No acabo de trobar una postura còmode i es fa una mica pesat . Torna a passar un fenomen com el de la foto amb una bici preciosa , no veig ni la marca. Va ràpid i el cabró es va girant. Si tingues una mica mes de forces le meto mano. Vaig veient com marxa però de sobte afluixa una mica i sembla que va com ofegat. Aquesta es la meva . Les cames cremen , m´acoplo al manillar i tiro com una bestia . Li faig una passada bona i no miro enrere. Si vol tornar a passar-me s´hi deixarà la pell . Passo Arenys com un cohet i no baixo el ritme fins a l´entrada de Mataró . Una miradeta enrere i ja no hi es. Els últims quilòmetres ja hi ha molt de trafic i la cosa es complica, no es cosa de repetir la caiguda de l´altre dissabte. Al final 3 hores , 89,7 Km , 2246 calories , 131 pulsacions de mitja i el cul com un mono . A millorar la postura sobre la bici i com treure´m les sabatilles ràpid . He fet una proba i una ja la perdia.