25 jun 2010

Quedava un regal......

Qui la va parir!
Les seves paraules : " fes-te una maleta petita per passar una nit i marxem que tinc una petita sorpresa" . No se on vaig però em fa tirar cap a Girona . L´Eva m´anirà indicant . Sortida 8 de la AP7 , direcció Cassà de la Selva , passar el poble direcció St.Feliu de Guíxols , gires a l´esquerra només sortir de Cassà i fas 2 Km per un camí de terra . Del no res surt un petit Hotel rural del club Rusticae preciós . http://www.masvilalongapetit.com/ . Es una típica masia catalana molt ben restaurada amb 5 habitacions tipus suite amb terrassa , piscina i uns jardins encantadors. El servei impecable i l´esmorzar 5 forquilles (el pa amb tomàquet , l´embotit i el suc de taronja per plorar) . Realment un lloc molt especial i totalment recomanable.




La segona sorpresa serà el sopar. Tornem direcció Girona , cap al parc de la devesa . Una volta aquí una cruïlla allà i de sobte se´m fa un nus a l´estomac. No pot ser.......

EL CELLER DE CAN ROCA!!!!! http://www.cellercanroca.com/


Deu del cel . Em punxen i no trec sang . No m´ho puc creure . El restaurant dels Germans Roca. El millor del millor a nivell mundial. Encara estic assimilant el que va passar dins.
El restaurant espectacular , la decoració impecable , el servei molt professional i els Germans Roca entranyables. El sopar no el puc definir amb paraules . Penso que val la pena reservar taula i endinsar-se en aquest munt de textures i sabors que no et deixen de sorprendre en cap moment. Cuina d´autor basada en un producte de la terra d´excel.lent qualitat.Plats molt elaborats (30 persones a la cuina) però en tot moment saps el que menges. Menció especial per un postre làctic on simulaven la llana d´una ovella i per una especie de pastis que van portar al saber que era el meu aniversari. Em vaig sentir com el rei del rock . Després de tres hores fantàstiques tocava marxar . Li demanem al Josep Roca de poder veure la bodega i durant uns 30 minuts ens fa una classe magistral de vins i de cultura culinària com mai he escoltat. No goso ni preguntar res per no destorbar. Nomes per veure la bodega i recórrer les zones on explica les sensacions que transmet el vi val la pena visitar el restaurant . Després ens ensenya la cuina on coneixem el germà petit que fa les postres. També acabem coneixent el Joan que ha sortit a despedir els comensals . Parlem una estona amb els dos germans Roca i em faig una foto. No puc dir res mes que gràcies. Moltes gràcies per poder gaudir d´una experiència com aquesta. Hi ha un abans i un desprès de passar per aquest restaurant.