Divendres , la calor segueix matant . Demà marxem a casa del Ferran i la Roser i decideixo avançar la tirada del dissabte. No he entrenat gens i no se com anirà. Destí Montserrat.
Surto a les 6 de la tarda amb ganes i els bidons ben plens. Fins a Molins la cosa es ràpida . Després la carretera puja i baixa fins a Olesa de Montserrat. Vaig força be . Ritme alt . Arribant al peu de la muntanya em pica una abella . La mare que la va parir. Entra per un forat del casc i per no parar intento treure-la com puc . Mentres em pica al mig del cap vaig pensant en l´acudit del "picar picar que hasta que llegueis al cerebro" . Ara nomes falta que caigui marejat per terra.
Començo la pujada amb una certa picor però res important . Hi ha un joc de llums entre les agulles de Montserrat que fan un ambient màgic . Durant alguns moments recordo el meu pare. L´última pujada amb bici al monestir encara era viu. Li va fer il.lusió .
De tornada baixo com un tro fins Abrera . Ja hi ha poca llum i l´Eva deu estar patint. Entro a Sant Feliu a les fosques . O surto mes aviat o compro una llanterna. Al final arribo a casa a les 10:30 amb 115 Km a les cames.
